La lluita de classes és un concepte que fa referència a la contraposició i diferències d'interessos polítics i socials entre les diferents classes socials, en especial entre la classe obrera i la classe pertanyent al poder (burgesia, aristocràcia, grans empresaris, terratinents i banquers) o capitalista. Aquest concepte apareix a partir del segle XIX i és fonamental en el marxisme o materialisme històric.[1]
Segons Karl Marx i Friedrich Engels,[2] a través de la història les persones han tractat d'organitzar-se en diferents tipus de societats sota la tensió causada per pobres i rics, homes lliures i esclaus, patricis i la plebs, senyors feudals i serfs, mestres de corporacions i oficials, i finalment entre el capital i el proletariat. En El manifest comunista del 1848, Marx i Engels defensen que els proletaris no poden ser sotmesos a una pàtria particular i que les divisions estatals, nacionals i/o culturals que els oposen són simples diversions respecte al conflicte central: la lluita de classes que oposa el treball al capital en el marc mundial del capitalisme. Per a Marx i Engels la lluita de classes és el motor de les transformacions de les societats i de la història moderna. La classe dominant de la societat capitalista és la burgesia (o classe capitalista) que domina el proletariat. Així doncs, ambdós autors sostenen una visió conflictivista de la història i situen l'origen del conflicte social en la lluita de classes.[3]
Aquesta visió de la història va ser adoptada per molts corrents sindicals, socialistes, comunistes, anarquistes, revolucionaris o reformistes dels segles XIX, XX i XXI, i va proporcionar un marc teòric a les lluites per a la millora de les condicions de vida dels treballadors.[4]
La lluita de classes pot donar-se en tres camps que es poden combinar, tot i que en un moment o altre en pugui dominar un o l'altre: l'econòmic (amb vagues, disminució del ritme de treball i ocupació de fàbriques enfront del locaut, sancions, etc), l'ideològic (utilització dels mitjans de comunicació, de l’educació, etc) i el camp polític (lluita electoral, guerrilla i insurrecció armada contra la repressió estatal i policial).[5]