Back Klassenkampf GSW الصراع الطبقي Arabic Llucha de clases AST Sinfi mübarizə Azerbaijani Класавая барацьба Byelorussian Класова борба Bulgarian Stourm ar renkadoù Breton ململانێی چینایەتی CKB Třídní boj Czech Классен кĕрешĕвĕ CV

Lluita de classes

El Quart Estat quadre de Giuseppe Pellizza da Volpedo, 1901. El quart estat del títol de la pintura fa referència a la classe més pobre de la societat (descamisats urbans i pagesos sense terra) de la Revolució Francesa, que se situava per sota de la burgesia, el tercer estat, que juntament amb el clergat i la noblesa formaven els tres estaments tradicionals de l'antic règim.

La lluita de classes és un concepte que fa referència a la contraposició i diferències d'interessos polítics i socials entre les diferents classes socials, en especial entre la classe obrera i la classe pertanyent al poder (burgesia, aristocràcia, grans empresaris, terratinents i banquers) o capitalista. Aquest concepte apareix a partir del segle XIX i és fonamental en el marxisme o materialisme històric.[1]

Segons Karl Marx i Friedrich Engels,[2] a través de la història les persones han tractat d'organitzar-se en diferents tipus de societats sota la tensió causada per pobres i rics, homes lliures i esclaus, patricis i la plebs, senyors feudals i serfs, mestres de corporacions i oficials, i finalment entre el capital i el proletariat. En El manifest comunista del 1848, Marx i Engels defensen que els proletaris no poden ser sotmesos a una pàtria particular i que les divisions estatals, nacionals i/o culturals que els oposen són simples diversions respecte al conflicte central: la lluita de classes que oposa el treball al capital en el marc mundial del capitalisme. Per a Marx i Engels la lluita de classes és el motor de les transformacions de les societats i de la història moderna. La classe dominant de la societat capitalista és la burgesia (o classe capitalista) que domina el proletariat. Així doncs, ambdós autors sostenen una visió conflictivista de la història i situen l'origen del conflicte social en la lluita de classes.[3]

Aquesta visió de la història va ser adoptada per molts corrents sindicals, socialistes, comunistes, anarquistes, revolucionaris o reformistes dels segles XIX, XX i XXI, i va proporcionar un marc teòric a les lluites per a la millora de les condicions de vida dels treballadors.[4]

La lluita de classes pot donar-se en tres camps que es poden combinar, tot i que en un moment o altre en pugui dominar un o l'altre: l'econòmic (amb vagues, disminució del ritme de treball i ocupació de fàbriques enfront del locaut, sancions, etc), l'ideològic (utilització dels mitjans de comunicació, de l’educació, etc) i el camp polític (lluita electoral, guerrilla i insurrecció armada contra la repressió estatal i policial).[5]

  1. ↑ «Lluita de classes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Marx, Karl; Engels, Friedrich. La ideologia alemanya. Universitat de València, 1991, p. 16. ISBN 8437007895. 
  3. ↑ «lluita de classes». Term.cat.
  4. ↑ Accardo, Alain. Introduction à une sociologie critique. Lire Pierre Bourdieu (en francès). Éditions Agonone, 2006, p. 285. 
  5. ↑ «Lluita de classes». Enciclopedia.cat.
From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne